CONTE DE NADAL

El conte d’un cafè per Nadal

Mirava per la finestra. Era Nadal. Sempre havia estat una època entranyable i, en algun sentit, tan previsible!

El mateix, el mateix dia, al mateix lloc. Els mateixos comensals, fins i tot el mateix menú: canelons i la seva especialitat: ànec a la taronja, -bé, ella en deia «pato a la taronja»-.

Tot igual. Any rere any... i ja en feia més de quaranta a aquella casa.

Els nens havien anat naixent. Havien marxat a estudiar a fora, però sempre tornaven. El mateix dia, el mateix lloc, el mateix menú.

Era com un aferratall, quelcom segur, constant; que era impossible que canviés... fins que arribà aquest any.

I aquest any, el mateix dia, a la mateixa hora i al mateix lloc estava menjant sola. Ni tan sols havia preparat els canelons. Total, per a què?! Estava menjant el que havia quedat del salmó d’ahir mentre veia el telenotícies.

Sí, és veritat que tots havien trucat aquell matí; els fills, els nets -sí, també hi havia nets-, però ara, aquell moment que semblava inamovible, s’havia fet miques.

Es va fer un cafè i va apagar el televisor. Silenci... a la fi! Que difícil és trobar el silenci! És com aquell botó que se t’ha perdut a casa, saps que hi és, però on dimonis ha anat a parar? Ara l’havia trobat. Silenci.

Va fer un glop al cafè... no lligava amb aquell dia, aquell era un dia de cava i ella, amb un cafè.

Aixecà la vista i veié el pessebre (és clar que l’havia fet! Això no es discutia)... i aleshores se’n va adonar: allò era el que no canviaria mai! Abans de Crist, després de Crist. Abans d’aquest Nen i després. Ho veié tan clar com la llum del dia.

Tot l’univers gira entorn d’aquest bressol. Ella mateixa orbitava al voltant de Betlem, tota la vida ho havia estat fent... i no n’era conscient. Ara estava claríssim. El Nen la mirava des de tota l’eternitat.

–Nen, tota la vida mirant-me i jo corrent... com m’he pogut perdre tants anys del teu esguard!

Va fer un altre glop de cafè... ara tenia un altre gust, com si fos de Colòmbia... inclús tota aquella situació es veia d’una altra manera.

–Nen, has hagut de fer parar el món perquè ens adonéssim d’on era el centre de l’univers... me’n recordaré, demà?

_____________

Feliç dia de la Nativitat del «Déu amb nosaltres»!

Mn. Enric