El joc i les joguines

Quan juguen, els infants aprenen primerament a conèixer i a moure cada part del seu cos. Es miren les mans, es toquen els peus, seuen, es giren, s'incorporen i caminen. Cada nova fita és l'estímul per aconseguir-ne una altra.

El fet de jugar també els fa relacionar amb els altres i practiquen habilitats socials que hauran de desenvolupar en la vida adulta.

Jugar és l'activitat més important del nen. Han de tenir temps per jugar lliurement.

 La joguina

El que és important no és la joguina en si mateixa, sinó el valor que l'infant li dóna.

Cada objecte pot esdevenir una joguina per a l'infant. La joguina ha de permetre el joc.

El joc és més important que la joguina.

Tipus de joguines:

.Didàctiques, com l'àbac.

.Educatives, com els encaixos o el dòmino.

.Material estructurat, com el trencaclosques.

.Material no estructurat, com un cotxet.

La joguina no és imprescindible per a jugar, només és un recurs capaç d'enriquir el joc.

“Una bona joguina és aquella que estimula aspectes positius en el desenvolupamnet de l'infant, convidant-lo a superar-se o expressar els seus sentiments, despertant la seva curiositat o la capacitat de riure i imaginar, i proporcionant-li aprenentatges i experiències positives per al seu creixement com a persona.”

 Les joguines en l'educació per a la igualtat i la pau.

La joguina i la transmissió de rols.

Els infants van construint la seva identitat de gènere d'acord amb la cultura en què els ha tocat viure i a través del contacte i imitació dels models adults del seu entorn. En el joc expressen aquests models socials que han tingut oportunitat de conèixer. A més, el joc és un mitjà extraordinari per a la identitat personal.

Si un nen vol una nina i això xoca amb les expectatives dels pares, s'haurien de respectar les preferències de l'infant. No és rellevant tenir una nina o una pistola, el que veritablemet influeix en els infants, a llarg termini, és l'exemple que tinguin dels pares.

I les joguines bèl·liques? Els les hem d'oferir joguines bèl·liques?

Sempre s'han utilitzat. Si no els les donem, les fabriquen ells a partir de pals que simulen pistoles, espases, arcs ... l'infant té la necessitat de jugar a ser més poderós. L'infant viu en un medi on hi ha guerres, és normal que les  expressi en el joc. Expressa la realitat. No fomenta la guerra. Cal reconèixer el fet que l'infant té la necessitat de jugar a guerres, però, com a educadors, cal que els transmetem que les baralles no són bones i que en  les guerres moren persones de veritat.

Joguines per edats:

Dels 0 als 3 anys: hem de proporcionar formes, textures i colors variats. Exploració i experimentació. Als 2 anys fan joc simbòlic: representen el món adult. L'imiten i el recreen en el joc.

Dels 3 als 6 anys: joc simbòlic sempre present que evoluciona cap al joc de regles, normes i pautes.

Per moltes joguines que tingui l'infant, mai podran substituir que l'adult jugui amb ells.

Qualitats d'una bona joguina:

-Valor educatiu. Que afavoreixi el desenvolupamnet de l'infant.

-Que oferiexi seguretat.

-Amb durabilitat, solidesa i resistència.

-Higiene. Fàcil de rentar, ordenar i controlar.

-Estètic, bell i harmònic.

-Quantitat. Molta quantitat provoca dispersió i desinterès.

-Amb capacitat d'entretenir i divertir.


Noticia
Articles relacionats