La taula de llum com a eina educativa

La utilització de la taula de llum parteix de la idea que l’aprenentatge es realitza a través del descobriment, perquè facilita la participació activa de tots els alumnes, que gaudeixen experimentant i simulant la realitat, connectant activament amb l’activitat que porten a terme.
La figura del mestre no és la de transmissor del coneixement, sinó de facilitador que ajuda l’infant en aquest procés d’autodescobriment.
La idea de la taula de llum sorgeix de les escoles de Reggio Emilia, on la seva presència i utilització en les aules és constant, ja que la integren a les aules com un element més.
Gràcies a l’experimentació amb la llum, els alumnes desenvolupen la seva curiositat per observar i qüestionar-se com són els objectes i els elements del seu entorn, i com funcionen.
De la mateixa manera, descobreixen i coneixen alguns fets qüotidians que succeeixen al seu voltant i els atribueixen el seu significat.
Quan s’experimenta amb la taula de llum, es posen en joc multitud de procediments del pensament: observar, descobrir, manipular, explorar, investigar, opinar, formular hipòtesis, qüestionen, comproven, fan prediccions, anticipen, ratifiquen o rebutgen hipòtesis, arriben a les seves conclusions i són capaços de consensuar-les amb els companys, així el treball cooperatiu també hi té una cabuda especial.
És un recurs obert a la imaginació si s’utilitza de manera creativa, flexible i amb ambient de llibertat i creativitat. Hem de proporcionar un entorn favorable per al descobriment, l’experimentació i la investigació acompanyant els infants i proporcionant-los els materials necessaris per poder construir el seu propi aprenentatge o consolidar aquells que ja havia treballat prèviament.