Una estona amb la Mireia

En aquesta entrevista en coneixerem alguna cosa més de la seva faceta atlètica:  els seus valors com a persona, que dia rere dia transmet a les nostres alumnes.

Quan i per què vas començar aquest esport?

Vaig començar al voltant dels 26 anys, quan estava treballant al gimnàs Lleida i al mateix temps jugava en un club de bàsquet de Lleida. Em vaig lesionar el genoll perquè tinc els lligaments creuats tocats, vaig tornar a recaure i vaig estar tres mesos parada. Com que estava desmotivada, vaig deixar el basquet, i en veure gent al gimnàs que corria, m’hi vaig apuntar.

T’hi van insistir els teus pares, algun entrenador…?

Sempre m’ha agradat molt córrer. No em va haver d’insistir ningú. Et motives tu sola. Vam començar a anar a carreres, anàvem en grup, i a poc a poc, em vaig engrescar. Anava baixant de marques, em van fitxar en un club de Lleida, al cap de dos anys a Tarragona i … va començar tot!!

Els meus pares sempre m’han donat suport, a casa meva sempre s’ha viscut l’ambient d’esport i ens hi han educat als tres fills. La meva germana i jo vam començar fent ballet, també tennis, i al final vam fer cap al bàsquet, que era l’esport del col·le.

Quin paper juguen els teus pares?

Els meus pares sempre s’han sacrificat per portar-nos els caps de setmana cap aquí i cap allà.

Quan vaig deixar el basquet, no els va saber greu perquè sabien que ja estava involucrada amb el running.

Has hagut de renunciar a alguna cosa?

Renunciar? Potser de jove, cap als 12, 13 anys, perquè els amics començaven a quedar, però jo formava part d’un equip i el cap de setmana havia d’estar descansada per a l’equip. La renúncia és més de jove, però no me’n penedeixo perquè he adquirit un estil de vida saludable. Li ho agraeixo molt al meu pare perquè, encara que en aquell moment em podia fer enfadar una mica, m’ha donat aquesta vida.

I ara que ets mare, com ho vius?

Ara sóc mare. Ara  he hagut de renunciar a passar més hores amb ella. Treballo i no tinc més temps, però fer esport m’ha ajudat a seguir sent jo.