| _ga | Se usa para distinguir a los usuarios. Caduca a los 2 años. |
|---|---|
| _gid | Se usa para distinguir a los usuarios. Caduca a las 24 horas. |
| _gcl_au | Se usa para hacer el tracking de las conversiones. Caduca a los 3 meses. |
| _dc_gtm_UA-4554452-1 | Se usa para limitar el porcentaje de solicitudes. Caduca al minuto. |
Ai, Dolors :-)
A principi de curs, la Dolors, la nostra Dolors, es jubilava i amb ella es tancava un capítol de tants que formen part de la història d’Arabell. Un capítol que per a les persones que hem coincidit amb ella en espai, temps, pensaments, preocupacions, tràfecs i rialles tenim i tindrem viu a través de fotografies fixades en la nostra retina, a través de converses íntimes, gracioses, tristes i, de vegades, íntimes, gracioses i tristes alhora. Records de tota una època.
La Dolors representava tants papers i feia tantes tasques com la nostra imaginació mai no podrà abastar. Només ho sap qui està en contacte amb el públic vuit hores al dia, cinc dies a la setmana, quatre setmanes al mes i onze mesos a l’any. Així, amb totes les lletres i tots els números perquè, si ho féssim només amb xifres, ens quedaríem curts.
La Dolors era la frontissa que t’obria la porta, si calia, dins i fora de l’horari escolar. I qui diu la porta física de l’escola, també pot voler dir la seva porta metafòrica: la qui corria per un encàrrec arribat a última hora; la qui s’arremangava per a detalls i per a pesos pesants; la qui, tot i tenir un llistat interminable d’encàrrecs per fer, t’escoltava amb paciència i, si convenia, et donava consells més que pràctics en el dia a dia escolar; la que coneixia els racons i raconets (físics i personals) de gairebé tot el col·legi; la discreció feta persona; l’armari on desar amb tranquil·litat allò que fes falta; el rebost on trobar solucions o idees quan a tu se t’havien eixugat.
Perquè la Dolors escoltava amb atenció i afecte les paraules de les companyes i de direcció; dels pares i mares; de les alumnes petites, de les adolescents i de les grans; dels despistats i dels exigents; dels simpàtics i dels seriosos; dels habituals i dels absents… I tot restava en el calaix de la discreció perquè sabia molt bé quina era la seva tasca i la feia amb dedicació.
Però la Dolors no tan sols era una treballadora de l’Arabell, també és una filla que viu pendent dels pares; una germana que estima fins a la lluna i tornar; una esposa que donava la mà sense mirar si era d’anada o de tornada; una mare enamorada dels seus fills i dels seus nets; una companya de treball que sempre era present; una amiga generosa.
Ai, Dolors, com te trobarem a faltar! Gaudeix tant com puguis d’aquest temps que ara estrenes i fes-nos dentetes perquè sí, et trobarem a faltar, però et volem descansant a preu fet, que ben bé que t’ho mereixes.
octubre 2020
