L'autenticitat del compromís social

Avui en dia, a l’escola se la exigeix que eduqui en molts aspectes, molts més que les mateixes matèries d’aprenentatge que són l’origen de la pròpia escola. Així, es demana a l’escola que eduqui en urbanitat a la taula, en el respecte als altres, en la igualtat i la inclusió, en educació afectiva, en solidaritat i servei, en cura de la natura i del nostre entorn, etc. Són un munt d’aspectes que, al meu entendre, han d’anar lligats -precisament- a l’ensenyament de les matèries: no constitueixen un món apart, han d’estar integrades en el funcionament ordinari del dia a dia. Un dels aspectes que, de cara al futur perquè és fonamental, té molt pes en l’educació és treballar el compromís social, obrir-se per conèixer-se i comprendre els altres, de manera que es desenvolupi una sensibilitat especial per les persones més vulnerables i, alhora, tractar d’ajudar-les amb accions que millorin el seu dia a dia.

La setmana passada, Institució Lleida – Terraferma va portar a terme una activitat en col·laboració amb Sant Joan de Déu, en la qual els alumnes i usuaris de les dues institucions van compartir tot un dia d’activitats de tota mena, des d’activitats esportives i lúdiques, el dinar etc., fins les activitats d’art. Des dels alumnes més petits de Primària fins els grans de Batxillerat -que eren els organitzadors de la jornada- van comprovar, de primera mà, el que significa l’alegria de col·laborar, d’ajudar-se, d’intervenir en un projecte comú. Tots van aprendre de tots, perquè tots sumen. D’alguna manera, l’activitat volia posar en primer pla que el compromís social que s’ha d’educar a les escoles, ha de ser una tasca que faci implicar-se personalment, que l’experiència personal s’introdueixi fins al fons dels cors, de manera que quedi gravada per sempre. Implicar-se és molt més que col·laborar, és donar-se a un mateix, el compartir colze a colze: aquesta és la millor educació. Pot ser estem cansats de l’esgotat eslògan de la necessitat de polítiques socials (que són necessàries, és clar), però el que necessiten els alumnes, el que necessitem tots ,és implicar-nos més, tastar el dolor i les necessitats dels altres i donar-nos nosaltres mateixos.

Per això, creiem, que més que ensenyar teories i fer una descripció de les mancances a la societat, ensenya molt més i és molt més educatiu compartir, gaudir amb la gent necessitada, fer costat i donar del nostre temps. Educar el compromís real i personal, aquesta sí que és una de les matèries importants a impartir a l’escola.