Orientació acadèmica

Per Jordi Viladrosa i Clua

Pedagog. Orientador de la Institució Lleida - Arabell

Quan arribem a la fi a l’etapa dels estudis obligatoris, l’alumnat de quart d’ESO es troba que ha de prendre una de les decisions importants de la seva vida: cap a on he d’anar ara?, què he de fer?, i si m’equivoco? Som davant la necessitat de concretar l’inici de l’itinerari acadèmic i professional que haurà de guiar els pròxims passos de cada estudiant.

El més habitual és que en plena adolescència no es tingui clara la futura professió i, per tant, quin camí cal agafar. Però tampoc no es pot avançar a cegues o deixant-se portar per la inèrcia de fer el que facin la majoria o les amistats més properes. És aquí on la tutoria personal, la família i, sempre que calgui, l’assessorament de l’orientador de l’escola tenen un paper clau: ajudar l’alumnat que es conegui millor, que visualitzi les seves fortaleses, que es faci bones preguntes i posar-nos a la seva disposició per tal de trobar les millors respostes.

Alguns estudiants m’han preguntat algun cop per les conseqüències de triar una via equivocada o quina opció és la més ràpida per accedir al món laboral. N’hi ha que no s’hi veuen anant a la universitat i els angoixa haver de fer un batxillerat i la selectivitat. Voldrien fer un cicle formatiu de grau mitjà però quan consulten l’oferta disponible molts cops no hi troben allò que esperaven. Saben que la via que els pot dur a fer un cicle formatiu però de grau superior -molts d’ells amb bones perspectives professionals i laborals- és cursar batxillerat. Cada cop són més els centres educatius disposats a personalitzar aquests estudis de manera que es flexibilitzen els itineraris o modalitats actuals i -sense disminuir el grau d’exigència que han de tenir uns estudis postobligatoris- es planifiquen de manera que resulten més assequibles i competencials.

També ens hem trobat amb casos on la figura de l’orientador és francament senzilla. Et comenta una alumna: “des de petita que tinc clar que vull ser... (poseu-hi la professió que vulgueu)” i tu veus que, efectivament, té les habilitats necessàries per a avançar cap a l’àmbit professional en qüestió, el seu expedient acadèmic l’acompanya i l’automotivació és gran; a casa seva també estan oberts a facilitar que prosperi aquesta decisió i tot el professorat voldria tenir aquesta alumna a les seves classes. Això és fantàstic! Aquí l’orientador no hi fa cap falta. I prou que en tenim d’aquests alumnes! Ara bé, el més habitual és que calgui ajudar-los a dissenyar el següent pas, a conèixer-se bé, a reconèixer els errors i a aprendre’n.

En el nostre cas, a la Institució Lleida, oferim a les famílies la possibilitat de comptar amb un estudi personalitzat dut a terme per la consultoria d’orientació Zeno Quantum, pionera en el treball amb la tecnociència. L’informe que en resulta consta dels quatre apartats següents:

1 Talent, on apareixen totes les fortaleses de l'alumne i el seu 360º

2 Plans de carrera: els 6 plans triats amb: àmbit, professió, grau universitari, universitats nacionals, notes d'accés, nota projectada, batxillerats, optatives i universitats internacionals.

3 Millora personal: les competències que els participants del 360º li proposen millorar.

4 Futur, per entendre com seran les professions del futur.

Actualment, a part de treballar perquè l’alumnat surti de l’escola amb el millor rendiment acadèmic de què sigui capaç, el que cada cop té més importància són les “soft skills” o habilitats toves. Això és, facilitar que els alumnes sàpiguen treballar en equip, que siguin resilients, que utilitzin les estratègies d’aprenentatge més eficaces, ensenyar-los a ser flexibles i a tenir pensament crític, a fer un bon ús del temps o fer créixer l’automotivació, entre d’altres. Totes elles es treballen a les diverses assignatures i, especialment, a la tutoria personal pel fet que estem parlant d’habilitats interpersonals i intrapersonals essencials.

Per acabar, posem a la vostra consideració set situacions que caldria identificar i corregir, si fa el cas:

1 No gestionar bé les emocions.

2 Adoptar una mentalitat fixa davant l’aprenentatge; això és, considerar que les habilitats acadèmiques estan predeterminades i que o bé ja està tot assegurat o bé que ja no hi ha res a fer.

3 Abandonar al primer fracàs.

4 Veure els reptes o les correccions com una amenaça personal.

5 Tenir unes estratègies d’aprenentatge poc eficaces.

6. Planificar incorrectament el temps i l’estudi necessaris.

7 Centrar-se només en els resultats dels exàmens i donar poca importància a les tasques ordinàries que es fan a classe.

L’acció tutorial i l’orientació acadèmica i professional de casa nostra treballem, doncs, de forma integrada, perquè procurem estar al servei de la personalització i la construcció del futur de cadascuna de les nostres alumnes. I ho fem amb mentalitat realista i optimista alhora.